Freaks No More: Rehistoricizing Disabled Circus Artists

La discapacitat i el circ sovint es relacionen a través del debat en torn a espectacles "estranys", on els individus amb diverses discapacitats eren exhibits com a "curiositats" i "monstres" abans de ser medicalitzats, institucionalitzats i retirats de la vista pública. Crec que això ha deixat poc marge perquè els historiadors del circ considerin els intèrprets amb discapacitat com a iguals als seus homòlegs sense discapacitat, situant els artistes de circ amb discapacitat actuals dins d'un buit innecessari en lloc de connectar-los amb una història oblidada, legítimament seva. Aquí, torno a presentar dos artistes amb discapacitat, Stuart Dare i Jules Keller, que sembla que han fet contribucions importants al desenvolupament de l'equilibri sobre les mans -si, malgrat les seves pròpies protestes, té sentit pensar en un prototip establert d'acròbata, altament qualificat i sense discapacitat.

L'oblit d'aquests artistes, sens dubte, alimenta una «cultura capacitista» (Leonard J. Davis, 1995, 6), que suggereix que els intèrprets amb discapacitat i, de fet, les persones, tenen una importància secundària respecte als que no tenen discapacitat. Potencialment reforça el posicionament binari dels participants amb discapacitat com a receptors de cultura, més que com a instigadors i col·laboradors d'aquesta. Els espectacles de "freaks" continuen oferint una rica informació històrica sobre el circ i la discapacitat, però els artistes de circ amb discapacitat que s'exploren aquí ofereixen l'oportunitat de tornar a avaluar aquesta informació. Els intèrprets amb discapacitat actuals no són nous en la forma d'art, però estan recuperant allò de què han format part durant segles.

BIOGRAFIA DE L'AUTORA

Katrina Carter és doctora per la Royal Holloway University i professora associada a l'Escola de Música i Arts Escèniques de la Canterbury Christ Church University. Líder mundial en aeris accessibles, Katrina també és la fundadora d'Airhedz (airhedz.co.uk), treballant internacionalment amb escoles de circ, particulars i empreses per trobar maneres de fer que les arts aèries siguin accessibles per a persones amb discapacitat. Va coreografiar les escenes aèries de la cerimònia d'obertura paralímpica de Londres 2012.